Entrevista a Sandra Balsells

“En una guerra, és imprescindible posicionar-se a favor del bàndol de les víctimes”

Per aportar una opinió experimentada sobre el tema hem realitzat una petita entrevista amb la fotoperiodista Sandra Balsells, que ens va acollir al seu despatx de la Facultat de Comunicació Blanquerna. Ens interessava especialment que ens donés el seu punt de vista sobre el paper del fotoperiodista i l’eterna dicotomia entre subjectivitat/objectivitat.

La resposta a la primera pregunta és clara i directa: el paper del fotoperiodista en un conflicte bèl·lic és bàsicament informar. El problema, però, és que la realitat és massa àmplia com per poder-la explicar amb una informació periodística o gràfica. Per aquest motiu és imprescindible comptar amb l’honestedat i la fidelitat del fotoperiodista envers la realitat que pot explicar, que mai sera tota.

Preguntada per l’objectivitat, la professora Balsells va opinar que és impossible. La subjetivitat és inherent a la condició de persona del fotoperiodista, perquè la seva no deixa de ser una mirada personal, determinada pel seu bagatge cultural i una visió del món diferencial. Però la subjectivitat mai no ha d’estar renyida amb l’honestedat.

Pel que fa a la conveniència de posicionar-se en un bàndol o altre en una guerra, la resposta és clara: en una guerra, els dos bàndols són el dels agressors i el de les víctimes (que en les guerres actuals sempre són civils de totes les parts del conflicte). Considera imprescindible el posicionament de les víctimes, per la seva feblesa davant del conflicte, i mereixen que se les recolzi.

Per últim, Sandra Balsells ens ha parlat dels seus referents professionals. Per una banda, ens parla dels fotògrafs clàssics, i en destaca els que van documentar la Guerra Civil espanyola (Robert Cappa i sobretot Agustí Centelles, de qui creu que és el gran oblidat tot i considerar que va ser el millor fotògraf sense cap mena de dubte). Dels fotoperiodistes més recents, destaca Macally dels anys 70 i James Nachtwey de l’actualitat.